EL FEUDALISME

QUÈ EN SÉ?

Del feudalisme (que tot i que no us ho imagineu, té una mica a veure), us se dir que era el sistema polític i jurídic durant l'edat mitjana a Europa. no se si ho sabeu, però a Tarragona va haver-hi un cavaller militar amb molts diners, gairebé considerat com un noble anomenat Roger de Llúria, i té una estàtua mirant al balcó del Maediterrani. La distribuició era: els més importants eren els monarques i els nobles, seguits de la gent de l'església, i després venien els esclaus, que eren els més inferiors. Té a veure amb lo que explicaré després sobre la caiguda de Roma.

Aquest és Roger de Llúria, qui va ser un gran almirant, considerat el millor almirant que ha navegat pel Mediterrani en la història.


QUÈ HE APRÈS?


Ja sabeu que fa molts anys, va haver-hi una guerra entre els cristians i els musulmans, un poble anomenat "Al-Andalus", lo que avui és Andalusia. La frontera entre ells 2 era el riu Gaià, però perquè no passessin van construïr castells, més concretament 51. Des de una pàgina web veiem els 51 castells i ens expliquen coses defensives dels castells i la seva evolució. El cas és que hi havia una terra que es deia "terra de ningú", perquè a vegades era dels cristians i a vegades dels musulmans. Doncs Tarragona estava en terra de musulmans, però la riera de Gaià estava a la terra de ningú. Des de aquest link us donarà informació sobre els castells.

Aquest és el link de la pàgina web:  http://www.xtec.cat/~ebiosca/feudal2

 Com indicaven els noms, estaven en uns punts molts alts, com la majoria de castells per tindre una millor visió, i des de els castells, es podien veure alguns, us deixo l'exemple del de Montclar.

Com podeu veure, les vistes són precioses.

 Les portes d'entrada als castells no es feien a nivell de terra per dificultar l'entrada de gent que els volgués robar. Els amos del castell entraven amb una escala, i quan arribaven, entraven posant una escala, i un cop estaven dins, treien l'escala. Els pisos estaven fets de fusta, i solien haver-hi 4. Al d'avall de tot sempre es guardaven les armes, i el menjar i la resta, en els altres pisos.

També ens va explicar coses sobre les formes de comunicació de la época. Hi havien moltes i de molt diferents. Per no posar tanta lletra, poso fotos:

Coloms missatgers

Amb corns cridant de castell a castell

O amb algun servent el manaves al castell a enviar el missatge.

I moltes altres formes més...

També ens va parlar de les formes dels castells. L'any 600, els castells tenien forma cuadrada, una forma no massa bona defensivament, però més fàcil de construir. L'any 900 els castells tenien una forma semirodona, i l'any 1200 ja era rodona, era més díficil de construir, però més bona defensivament.

 La Vall de Gaià i Tarragona es trobava, com he explicat abans, a una terra anomenada "terra de ningú", la qual a vegades pertanyia a els musulmans i altres als cristians. Aprofitaven els recursos naturals com les coves per viure, ja que no valia la pena construir una casa perquè amb les guerres lo més segur és que la tiressin avall, però vivien en unes condicions molt dures. Molts llocs fan referència ferèstec i boscós i ens explica que hi havia un dret molt interessant. 

Hi havia molta gent que, deguts als problemes que tenien, baixaven a la terra de ningú a agafar terres per conrear impulsats per la fam de terres. Com la esperança de vida havia millorat, la gent vivia més temps i la mortalitat infanil es va reduir. Però tenien un problema: que si no es defensaven, en algún moment podien passar qualsevol grup i acabar amb els seus progressos. Llavors, els pagesos es van armar amb espases per protegir-se en comte de sortir corrent, i ho feien per una raó: per el dret d'aprisió (que és el dret que he dit abans). És com la hipoteca, però antiga. Aquest dret deia que si et quedaves 30 anys seguits cuidant del territori, te'l podies acabar quedant. Però com molta gent patia d'això, va acabar servint de mur perquè no passessin.

: Els nobles es feien castells i firmaven amb el bisbe de la ciutat un contracte sense necessitar el dret d'aprisió. Això sí, a sobre, els pagesos tenien que pagar al bisbe , i els nobles, també, qui era el que firmava el contracte i als seus succesors. Els hi deixava restar-hi tot el temps sense cap mena de jou o servitud. 

Els que posseirien més serien els nobles, doncs ells es construien un castell i tot el que veien els pertanyia, i els pagesos, tot i que només els hi corresponguessin les seves collites, els hi era molt favorable.

 Els castells es feien alts per tenir una bona visió, i a la casa del senyor (la casa, per si de cas us ho dic eh, és el castell) hi vivien el senyor, la seva família i els seus servents. Els feien alts per vigilar bé el seu territori, si veien algun musulmà, baixava i amb les armes que tenia, o combatia o els musulmans fugien.

 Quan es compraven castells, es tenia que firmar un contracte que fés referéncia a que aquell lloc era propietat seva. Es com avui que quan comprem una casa també firmem un contracte, o sigui que mira si té anys això de firmar contracte. Però avui dia la teva única propietat és la teva casa, però abans, fins on veiessin, era seu, fins i tot les pedres. Imagina't que estàs jugant tranquil amb unes pedres amb uns amics i et ve algú i et diu: "deixa les pedres que són meves", i sembla una tonteria, a més, si estaves a prop d'un bosc, per a què en volies tantes? Per fabricar material. I el mateix passava amb la fusta. Imagina que estàs talant un arbre per fer foc o per alguna raó i et va un i et diu: "deixa l'arbre que és meu". I després la pena que et podia caure...

Cambiem de tema, ara anem a la terra de ningú.

La terra de ningú va acabar sent dels cristians perquè molta gent va baixar i va construir moltíssims castells, gairebé 60. Per què?

Us enrecordeu que abans us he parlat d'un dret que és deia "dret d'aprisió" que era com la hipoteca d'avui dia? Doncs aquesta era la raó.  Sabent que si t'estaves allí 30 anys consecutius cuidant la terra t'ho quedaves, la gent que tenia pocs recursos no tenia més remei que baixar. Els pagesos (que son les persones que baixaven) es fabricaven les seves armes per defensar-se. I com els musulmans no solien atacar molt seguidament perquè no hi havia collita, els pagesos solien estar preparats per aquestes situacions. I com la gent veia que funcionava, ho feia. I als cristians els hi va anar la mar de bé, perquè feien de frontera i primer tenien que atacar 60 castells, i com que no els hi sortia molt a compte, saps?

 Els musulmans de Córdova, que llavors era la capital dels musulmans, van reaccionar de l'única forma que podien haver-ho fet: atacant. Els seus atacs s'anomenaven "algarades".  No atacaven molt sovint perquè sinó no tindrien suficient botí. Van atacar els anys 811, 815, 825, 827, 829, 841, 848, 856, 861, 891, 897, 898, 911, 912, 916, 935, 936, 939, 965, 978, 982, 984, 985, 999, 1003.

Van haver-hi cicles de pau molt llargs, com el de 861 a 891 i molt curts, com el de 911 a 912. La mitja d'anys entre atacs és de 7,68, que aproximat és de 8 anys entre cada atac. Degut als atacs, pràcticament tots els castells van ser enderrocats. Va haver-hi un musulmà que va atacar sol 2 cops la capital dels cristians, Barcelona, i va tornar amb el botí. M'haig obildat d'explicar que quan atacaven no es quedaven a dormir a casa del que havien atacat, sinó que tornaven a casa seva. 

COM HO HEM APRÈS A CLASSE? 

Amb el Cesc ho hem aprés agafant alumnes per fer de personatges i després fent el drive. Jo, per exemple, feia de bisbe i estava amb els pagesos, el Victor i el Sergi. El Ivan i uns companys feien de musulmans, i el que feia de senyor feudal era el meu millor amic, el Jacob. La veritat és que els exemples eren molt clars i les entenia bastant bé. A més, el tema era interessant i m'agradava.

COM M'HAN AVALUAT?

Examen: El control no m'ha sortit bastant bé, la nota no ha arribat ni molt menys a les meves expectatives, doncs he tret un 6,80. Crec que m'ha servit per saber que he de treballar més.

 Treball per parelles: Hem tret un 7,75. Jo m'esperava més nota ja que el meu company i jo ens havíem esforçat molt però igualment està bé perquè no és una mala nota.

Del blog: M'ha posat un 8 i crec que és la nota que em mereixo i que contrasta les altres dues.