CLIMES I PAISATGES
EXPERIMENTS QUE HEM FET:
AMB L'ATMOSFERA
Paperet que no vol entrar a l'ampolla:
Sembla absurd que no pugui entrar, perĂČ la resposta Ă©s mĂ©s que lĂČgica: l'ampolla Ă©s completament buida, no tĂ© res concret dins, perĂČ hi ha una matĂšria abstracta que estĂ entre nosaltres: L'AIRE
L'ampolla estĂ plena d'aire, i per fer entrar el paperet de plĂ stic s'ha de bufar amb molta delicadesa (cosa que no tinc) per espitjar la pilota dins i aixĂ fent sortir l'aire de dins. Sembla mentida, eh??đ
2 on experiment: Globus dins l'ampolla:
El Cesc ens ha fet un experiment dels bons: hi havia una ampolla amb un globus dins. Ha fet bufar a quatre companys: dos mĂ©s "grandotes" i uns altres mĂ©s petitets, i quan han bufat els peques, s'ha inflat el globus i quan han bufat els altres no, perquĂš el Cesc ha fet trampes: l'ampolla tenia un forat, llavors, quan bufaven, ha destapat el forat perquĂš marxĂ©s l'oxigen i el globus no s'ha inflat. Que trampĂłsđđđđ
3er experiment:
VS
Mireu, nois: Avui el Cesc ens ha fet un experiment molt guay: ha encés una espelma, l'ha ficat en un plat, tot seguit ha abocat un got d'aigua al plat i ha ficat el got envoltant l'espelma. Llavors, l'espelma s'ha apagat i el got s'ha empanyat.
Sabeu perquÚ? Bé doncs, ara us dono la resposta: el foc, perquÚ prengui més rà pid, es bufa perquÚ amb l'oxigen va cremant i cremant. Llavors, el got que l'envoltava no hi permetia l'arribada de l'oxigen i llavors cada cop quedava menys i menys... fins que ja no quedava res.
Llavors, l'aigua que hi havia dintre del got ha ocupat el lloc que havia deixat l'oxigen i per aquest motiu s'ha empanyat el got. Se li ha de donar al đ„„đ„„,ehh??????đđđ
AMB EL SOL
1er experiment: l'albedo
Jo no he pogut presenciar aquest experiment degut a que he estat malalt perĂČ tafanejant en el blog del Cesc he pogut veure l'experiment đđđ. Veureu nois, van agafar un globus de color negre i un globus de color blanc. El primer globus que van acostar al sol va ser el negre, i aquest va petar. DesprĂ©s van acostar el globus blanc al sol i no va petar. Sabeu perquĂš??? Mireu nois, el color negre atrau el sol i per aixĂČ ha fet "patapum"!! En canvi, el color blanc no atrau el sol i per aixĂČ no ha petat. Igualment, si l'haguĂ©ssim deixat bastant estona, al cap i a la fi hauria petat.
2on experiment: L'arc de Sant MartĂ doble
La veritat Ă©s que em sembla un aconteixement natural que poques vegades es pot viure en primera persona, no? B, com jo abans, us estareu preguntant "i com Ă©s possible que passi algo aixĂ", no? BĂ© doncs, jo no tinc la resposta, perĂČ si us serveix de consol us puc explicar com ho hem treballat a classe: bĂ©, per començar, hem agafat un disc i un paper, hem acostat el disc amb el paper enganxat als disc i l'hem acostat al sol i llavors el sol s'ha vist reflexat al disc.
Com bé indica el nom, l'arc de Sant Martà doble es produeix quan hi han dos arcs de Sant Martà al cel i un d'ells te l'ordre original invertit (del revés).
3er experiment: El perquĂš del "per quĂš fa fred als pols"đźđź?
BĂ©, abans de resoldre aquest dubte, us explicarĂ© el com ho hem fet en aquest experiment: per poder fer-lo, hem necessitat una llanterna i un globus de color negre. Tot seguit hem tancat les llums i hem apuntat amb la llanterna a diferents punts dels globus per veure quan es veia mĂ©s concentrat en un lloc concret o arribava amb menys potencia perĂČ enfocava mĂ©s.
Bé, ja us ho he explicat, i ara, EL DUBTE: Bé nois, com que els raigs del sol arriben més escampats i més fluixos, no escalfen tant, i just en aquests dos punts estan el Pol nord i el Pol sud.
LA PRESSIĂ ATMOSFĂRICA
1er experiment:
L'ou dur, la gerra, l'alcohol, l'encenedor i la boleta de paper:
Aquest experiment em va agradar molt. Us el explicaré: El Cesc va portar un ou dur i ens va proposar intentar fer-lo entrar sense cap dificultat.
Va agafar l'encenedor i l'alcohol, i li va ficar una miqueta d'alcohol i a continuaciĂł li va prendre foc al paper, el va ficar dins la gerra, va ficar l'ou a sobre la gerra, i va passar el segĂŒent: l'ou es va anar desfent, i va ficar l'ou i es va anar desfent, fins que es va tornar super prim i quan va entrar va rebentar. Sabeu perquĂš?
Molt fĂ cilđ€đ€: Quan intentĂ vem inĂștilment ficar l'ou dins la gerra, com que estava ple d'oxigen, impedia que l'ou puguĂ©s accedir al interior del recipient. En canvi, quan hem ficat foc, aquest ha agafat l'oxigen i amb la calor ha fet que l'ou casi es fes farinetes (papilla) i ha pogut entrar, i com que el foc i l'alcohol fan una combustiĂł quan estan junts, ha petat i l'ou s'ha partit en mil i un trossos. Guay, eh?đ
2on experiment: EL GOT D'AIGUA I EL POSAGOTS
Per a fer aquest experiment hem tingut que sortir al terrat de l'escola. Mireu, el Cesc havia agafat una "tapa" del Barça i un got ple d'aigua fins a dalt.
Ell, tan tranquil, com si no fos res de l'altre mĂłn (per nosaltres en aquell moment si que ho era, perĂČ que hi farem) ha ficat lo del Barça perquĂš tapĂ©s bĂ© el got, ha ficat el got del revĂ©s, ha aguantat la tapa durant un o dos segons i l'ha deixat anar, i el mĂ©s impressionant de tot Ă©s que no es queia!!
Sabeu perquĂš? No, oi? Doncs aquĂ us ho explicarĂ el senyor Gabriel, per a servir-losđđ : La pressiĂł atmosfĂšrica Ă©s d'un nivell mĂ©s alt en el terra que no pas en el cel. Per aquest motiu falta oxigen quan estem al Everest. BĂ©, anem al gra: llavors, ha fet com una taula de pressiĂł i ha aguantat la tapa durant un temps determinat (perĂČ que tot i aixĂ no m'enrecordo exactament. AixĂČ si, a tot estirar, pot haver durat uns 40 segons aproximadament). A que sĂ, Aleix đđ€Łđ
EL VENT:
1er experiment:
DIRECCIĂ DEL VENT
Avui, el Cesc ha portat una escuradents que perforaba una pilota de tennis i a la part de dalt hi havia una "n" de "Nort i una "s" de "sud".
Ell anava girant la bola en el sentit de les agulles del rellotge, i la "n" girava com "donant-li" l'esquena a com girava i la "s" obeĂŻa el moviment rotatori. Primer ningĂș no ho pillava, perĂČ quan ha fet tres voltes, ja hem vist algunes mans aixecades. La resposta Ă©s molt simple. Mireu nois, nosaltres que vivim al hemisferi nord, tots els vents ens arriben de la part esquerra. En canvi, quan parlem de les rĂ fagues de vent venen de la dreta per culpa del moviment rotatori. I la lĂnia del mig on estava pintada amb retolador representava l'Equador. Ho heu entĂšs? đđđ
2on experiment:
L'AMPOLLA PLENA D'AIRE
Aquest experiment ens va dir que el féssim a casa nostra. Vam agafar una ampolla plena d'aire. Li vam fer un forat, el vam tapar, li vam treure el tap i el vam ficar al congelador durant 30 min. Quin fred deuria fer!
Després de la mitja hora, la vam treure del congelador, li vam ficar el tap i la vam deixar sobre la taula 10 min més. Després d'esperar 10 minuts, vam destapar el forat i va sortir aire sense la necessitat d'apretar.
Sabeu perquĂš? PerquĂš quan l'ampolla estĂ dins del congelador, les molĂšcules estan quietes i es fan mĂ©s petites i cada cop mĂ©s, i mĂ©s... En canvi, quan hem deixat l'ampolla a sobre la taula, les molĂšcules han notat que l'aire era calent, i s'han anat separant i s'han escampat, i quan hem destapat el forat, com que estaven molt comprimides, s'han "escapat" per allĂ.
LA CALOR
1er experiment:La caixa foradada i l'espelma
Avui el Cesc ha portat una caixa foradada per dalt (per un costat) i per avall (a l'altre costat) i una espelma encara per encendre.
Ha agafat l'encenedor i ha encĂšs l'espelma i l'ha ficat primer en el forat de dalt, i desprĂ©s, l'ha ficat al forat de l'altre costat i quan estava a dalt feia com si sortĂs. En canvi, quan estava avall la flama entrava. Sabeu per quĂš?
Ăs molt senzill: l'aire calent te tendĂšncia a pujar. Llavors, quan estava al forat de la part alta, s'en anava cap a fora, i quan estava avall entrava. LĂČgic, no?đ€đ€đ€
2on experiment: Una "rĂšplica" de l'Albedo: El globus d'aigua
El Cesc va agafar un encenedor i un globus d'aigua. Amb el globus d'aigua, el va ficar sota durant un minut i no es petava. En canvi, amb el globus blanc, va petar gairebé al instant.
Sabeu per quĂš? Molt fĂĄcil đ. Els cossos com els globus sense res, agafen la temperatura molt rĂĄpid. En canvi, a l'aigua li costa molt mĂ©s que a un globus agafar la temperatura. Per aixĂČ el globus d'aigua no petava, ja que l'aigua fes de muralla protectora.
Observatori metereolĂČgic:
Aquest aparell que he fet s'anomena "anemĂČmetre" i serveix per calcular la velocitat del vent. Aquesta Ă©s una imatge del anemĂČmetre:
Com que no s'aguantava vam tenir que ficar 2 gots, perĂČ seguia estant una mica inclinat. Per sort, en Cesc ens va ficar un 5.
PenĂșltim experiment : La pinya mĂ gica đđ
Com bĂ© sabeu, la pinya Ă©s el "fals fruit" que fan els gimnospermes. En aquest cas, les pinyes que hem utilitzat sĂłn de pi. Les pinyes, tot i no tenir ĂČrgans complexos, sĂłn molt intel·ligents, i poden detectar quan Ă©s el millor moment per deixar anar els pinyons (que per cert, costen molts đ°đ°). Quan fa humetat, es tanquen per protegir les seves llavors tan bones, cares i nutritives. Amb una kettle, hem bullit aigua i hem mirat d'espantar, i ha sortit a la perfecciĂł: En 10/15 minuts, les pinyes s'han tancat.
Us fico una imatge de la kettle:
CLIMOGRAMA:
SĂłn uns grĂ fics que serveixen per a veure les temperatures i les precipitacions que hi han als diferents climes del mĂłn.
Jo he decidit fer el clima mediterrani perquÚ és el clima en el que estem i sobretot, perquÚ les temperatures són molt variades. Us deixo amb la imatge del climograma que he fet amb l'excel:
⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇⬇
COSES EXTRES DE CLASSE
AixĂČ que explicarĂ© a continuaciĂł no Ă©s de cap experiment: Com molt bĂ© sabeu (suposo) đ Ă©s que la terra dona una volta diĂ ria al sol. La Terra Ă©s esfĂšrica, i aixĂČ implica que els raigs del sol arriben amb mĂ©s potencia al lloc que estĂ mĂ©s aprop de la Terra. Hi han tres tipus de zones: Les zones fredes, les zones temperades i les zones cĂ lides. Les zones cĂ lides sĂłn les que tenen els raigs del sol mĂ©s potents, mentre que les zones fredes els raigs del sol no tenen gairebĂ© potencia perĂČ enfoquen mĂ©s en global com a les zones fredes, i les zones temperades sĂłn un punt mig. Nosaltres som a l'hemisferi nord, dins de la zona temperada.
Avui el Cesc ens ha dit que el sol estĂ mĂ©s aprop que nosaltres, perĂČ com que enfoca mĂ©s en global, fa mĂ©s fred. Malgrat aixĂČ, tambĂ© ens ha dit que a l'estiu estem mĂ©s lluny del sol, perĂČ com que els raigs del sol ens donen mĂ©s concentrats, fa mĂ©s calor.
En Cesc ens ha explicat que si anem al Everest, i estem allĂ cim, la quantitat d'oxigen Ă©s menor perquĂš la pressiĂł atmosfĂšrica Ă©s menor. El quĂš Ă©s el mateix, perĂČ mĂ©s resumit: no hi ha pressiĂł atmosfĂšrica= no hi ha oxigen (es lo que hay) đ€·♀️đ€Łđ€Ł
DesprĂ©s de 2 classes sense treballar els experiments, hem fet dos mĂ©s que estan presentats on fica EL VENT. Mireu, com estĂ allĂ explicat, la terra gira en sentit de les agulles del rellotge, perĂČ el Nord no. PerĂČ no ho he acabat d'explicar del tot: No sĂłn solament vents de Est a Oest, sinĂł que tambĂ© hi ha de S.E. , S.O , N.E. , N.O.
Us en fico una imatge just a sota:
El dia 25/2/19 hem aprĂšs una cosa sobre l'aire: l'aire calent tĂ© tendĂšncia a pujar. Llavors, quan estĂ dins d'una caixa, per exemple, i tĂ© un forat a la part de dalt, surt d'allĂ. Quan hi ha un forat a la part de baix, entra l'aire fred i mentre puja, s'escalfa perquĂš aquest agafa molt rĂ pid la temperatura. En canvi, a l'aigua li costa molt. Per quĂš us pensĂ veu que els globus aerostĂ tics s'enlairaven, eh? đđ
COM M'HAN AVALUAT??
đđđ
Hem fet el tipo-test i he tret un 8.00
Us deixo amb el meu mapa conceptual:
Comentarios
Publicar un comentario